Créixer en un món d’enigmes

Recordo els primers anys de la meva infància amb un somriure d’orella a orella. Cada dia, després de l’escola el meu avi em recollia i em portava al despatx d’en Pere. Un espai ple de màgia i història, bonic i captivador a parts iguals.

Mirant fotos i materials antics que el meu avi em va deixar, he pogut recordar aquelles èpoques, dos homes treballant colze amb colze sense parar, reunions creatives i prototipatges múltiples. Va ser tota una sort per a mi poder créixer en un espai tant ric com aquest.

D’aquesta època en va esdevenir la meva passió per l’art, i sobretot per l’art antic. Ara, com no pot ser d’altra manera, méstic centrant en estudiar tot allò que el meu avi i en Pere feien.

Revisant tot el que el meu avi em va deixar, he pogut observar que estaven duent a terme un projecte molt interessant que mai va sortir a la llum. M’he proposat agafar-lo i fer que el seu llegat no quedi en l’oblit.