Al principi, em semblaven textos inconexos, sense sentit, però a mida que els he anat analitzant he vist que entre ells tenen relació. Això m’ha permès fer un descobriment que m’ha sorprès.
Perot Rocaguinarda apareix en dos capítols del Quixot, recreat per Cervantes molt avançada la segona part de la novel·la amb el nom de Roque Guinart. És un dels pocs personatges reals i històrics que, bé amb els seus propis noms, lleugerament o del tot modificats, surten al llarg de l’obra, però ben pocs adquireixen el relleu del famós bandoler català, que ocupa i fins i tot pren el relleu al propi heroi cervantí en part del capítol 60, quan en Roque Guinart protagonitza dues cavallaresques actuacions davant l’admiració atònita de don Quijote.
A més, hi ha diverses cites que denoten el gran coneixement i admiració que tenia l’escriptor cap al bandoler.
Per una part, el descriu físicament a la perfecció:
Mostró ser de hasta edad de treynta y quatro años(...); robusto más que de mediana proporción, de mirar grave y de color morena. Venia sobre un poderoso caballo, vestida la acerada cota, y con cuatro pistoletes que en aquella tierra se llaman pedreñales a los lados.
i per altra, dóna a conèixer una faceta seva molt personal:
Roque pasaba las noches apartado de los suyos, en partes y lugares donde ellos no pudiesen saber dónde estaba; porque los muchos bandos que el visorrey de Barcelona había echado sobre su vida le traían inquieto y temeroso, y no se osaba fiar de ninguno, temiendo que los mismos suyos, o le habían de matar, o entregar a la justicia: vida, por cierto, miserable y enfadosa.
Per finalment, mostrar la seva gran admiració;
¡oh valeroso Roque, cuya fama no hay límites en la tierra que lo encierren!
Com pot Cervantes descriure amb aquesta perfecció i denotar aquesta admiració cap a una persona que no coneix? Hi ha alguna possibilitat de que s’haguessin trobat en algun moment?
Seguiré investigant-ho.
No comments:
Post a Comment