Mirant dins la infinitat de caixes plenes de materials que el meu avi em va deixar abans de morir, he pogut trobar una carpeta amb uns textos molt interessants.
Al principi, em semblaven textos inconexos, sense sentit, però a mida que els he anat analitzant he vist que entre ells tenen relació. Això m’ha permès fer un descobriment que m’ha sorprès.
Perot Rocaguinarda apareix en dos capítols del Quixot, recreat per Cervantes molt avançada la segona part de la novel·la amb el nom de Roque Guinart. És un dels pocs personatges reals i històrics que, bé amb els seus propis noms, lleugerament o del tot modificats, surten al llarg de l’obra, però ben pocs adquireixen el relleu del famós bandoler català, que ocupa i fins i tot pren el relleu al propi heroi cervantí en part del capítol 60, quan en Roque Guinart protagonitza dues cavallaresques actuacions davant l’admiració atònita de don Quijote.
A més, hi ha diverses cites que denoten el gran coneixement i admiració que tenia l’escriptor cap al bandoler.
Per una part, el descriu físicament a la perfecció:
Mostró ser de hasta edad de treynta y quatro años(...); robusto más que de mediana proporción, de mirar grave y de color morena. Venia sobre un poderoso caballo, vestida la acerada cota, y con cuatro pistoletes que en aquella tierra se llaman pedreñales a los lados.
i per altra, dóna a conèixer una faceta seva molt personal:
Roque pasaba las noches apartado de los suyos, en partes y lugares donde ellos no pudiesen saber dónde estaba; porque los muchos bandos que el visorrey de Barcelona había echado sobre su vida le traían inquieto y temeroso, y no se osaba fiar de ninguno, temiendo que los mismos suyos, o le habían de matar, o entregar a la justicia: vida, por cierto, miserable y enfadosa.
Per finalment, mostrar la seva gran admiració;
¡oh valeroso Roque, cuya fama no hay límites en la tierra que lo encierren!
Com pot Cervantes descriure amb aquesta perfecció i denotar aquesta admiració cap a una persona que no coneix? Hi ha alguna possibilitat de que s’haguessin trobat en algun moment?
Seguiré investigant-ho.
Recordo els primers anys de la meva infància amb un somriure d’orella a orella. Cada dia, després de l’escola el meu avi em recollia i em portava al despatx d’en Pere. Un espai ple de màgia i història, bonic i captivador a parts iguals.
Mirant fotos i materials antics que el meu avi em va deixar, he pogut recordar aquelles èpoques, dos homes treballant colze amb colze sense parar, reunions creatives i prototipatges múltiples. Va ser tota una sort per a mi poder créixer en un espai tant ric com aquest.
D’aquesta època en va esdevenir la meva passió per l’art, i sobretot per l’art antic. Ara, com no pot ser d’altra manera, méstic centrant en estudiar tot allò que el meu avi i en Pere feien.
Revisant tot el que el meu avi em va deixar, he pogut observar que estaven duent a terme un projecte molt interessant que mai va sortir a la llum. M’he proposat agafar-lo i fer que el seu llegat no quedi en l’oblit.
En Pere Danés i Guinart, desde ben petit va quedar fascinat per les històries que els seus pares li explicaven d’en Perot Rocaguinarda i les seves aventures. Aquest fet, va fer que de ben jove, es posés a investigar sobre aquest tema i acabés absorbint pràcticament la totalitat de la seva vida laboral.
La recerca de la vida del Perot va fer que durant anys es dediqués a recórrer els arxius buscant documentació, llegint escrits que es van fer sobre ell i recopilant tot el que es podia. El seu despatx era un petit museu ple d’informacions i objectes. Una autèntica joia de la història del bandolerisme osonenc.
La seva recerca guarda un gran nombre d’històries, anècdotes i elements interessants sobre la vida d’en Perot. És una màquina del temps cap a una època molt coneguda, però vista des d’un punt de vista poc habitual. Un miracle de la història.
Joan Pratdesaba va ser un artista català poc conegut però amb una capacitat de creació abrumadora. Va dedicar part de la seva vida a crear centenars d’obres que no estaven a l’abast interpretatiu de tothom.
La seva creativitat va abastar diferents facetes de l’art, centrant-se principalment en els enigmes visuals. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura i les arts. Sovint, la seva obra amagava una gran quantitat de missatges ocults que pretenia mostrar-los a través d’una mirada lúdica i intrigant.
El concepte d’art com a eina per transmetre coneixements sempre va estar present en la totalitat de les obres d’en Joan. Amb antecedents familiars al món de les matemàtiques, desde molt petit va manifestar el seu interès pel gènere enigmístic i pel seu component màgic i lúdic. Ell, creia que tot podia ser mostrat amb mirada lúdica i qualsevol obra havia de tenir un rerefons conceptual que li donés sentit.
De les seves obres en va destacar “El tresor de l’Osona medieval”, un recorregut per les terres de Vic en el que, a través de diferents publicacions, mostrava punts d’interès i curiositats de la regió l’època medieval. Totes aquestes publicacions van ser creades amb clau d’enigma i només podien interpretar-les les persones que en desxifressin el significat.
Els misteris de la Plana va ser una revista anual que va néixer amb l’objectiu de transportar l’amor cap a les històries de misteri i els enigmes a totes les cases de Catalunya; En van aparèixer 48 números, un cada any desde 1925 fins a 1973.
Els responsables d’aquestes publicacions van ser en Pere Danés i Guinart i en Joan Pratdesaba, amb l’ajuda de totes les persones que van aparèixer en algun moment històric del Cercle Enigmístic. Va ser una obra col·lectiva, que va agrupar textos, il·lustracions, històries i anècdotes interessants d’artistes, escriptors i pensadors de l’època.
La característica principal de la revista era que tota la informació estava encriptada amb enigmes, de tal forma que només les persones que poguessin resoldre’ls, podien conèixer el que s’hi explicava.
El primer número de la revista va sortir a finals de Desembre de l’any 1925. Allà es veuria ja el disseny que va seguir la publicació durant els seus 48 anys. Amb un format molt similar al d’un diari (332 x 236 mm), la publicació s’imprimia amb dos colors i a la primera pàgina es presentava, en cada número, un dibuix fet per en Joan Pratdesaba.
Va ser una revista caracteritzada pel seu esperit idealista del moment, de caràcter molt misteriós i que amagava un gran nombre d’anècdotes i curiositats interessants.
El Cercle Enigmístic d’Osona va construir-se a Vic, ciutat mitjana del Principat de Catalunya, cap de partit judicial i episcopal.
Durant bona part del segle XX va congregar un gran nombre de pensadors,filòsofs, historiadors i amants dels jocs i el misteri de la societat vigatana. Espai de sociabilitat intel·lectual, va ser una olla d’enigmes, però va actuar també com un lloc de trobada d’artistes, tertúlies i vetllades literàries.
Les iniciatives empreses des del Cercle Enigmístic encaminades a convertir-lo en un espai que fomentés la tertúlia i estimulés el progrés de la cultura, van ser diverses. Durant anys, va servir com a un espai de formació, debats i creació.
A final de cada any, es publicava el número de la revista “Els misteris de la plana” on explicaven històries de misteri i rememoraven totes les accions fetes aquell any. Tot, ho feien amb enigmes, de tal forma que només qui s’ho llegia atentament, podia entendre-ho.
En Pere Danés i Guinart va ser un historiador i professor osonenc que va dedicar el seu temps lliure a les seves dues passions: descobrir la vida d'en Perot Rocaguinarda i l'enigmística.
En Joan Pratdesaba, el meu avi, va ser un dissenyador gràfic del segle passat que tenia un estil artístic molt particular per a la seva època. Com en Pere, també era un gran aficionat als enigmes.
Com a enigmistes, van crear el cercle Enigmístic d'Osona. Van crear molts jocs, feien trobades i eren célebres els seus sopars amb enigmes a una fonda d'Olost. El cercle va publicar una revista anual: Els misteris de la plana, on s'explicaven històres de misteri.
Danés i Pratdesaba van morir l'any 1972 i 1975 respectivament. En aquell moment, la seva presència va desaparèixer i s'han publicitat poques coses del seu llegat.
L'objectiu d'aquestes publicacions és rememorar aquella època i fer visibles els tants i tants projectes que van construir.
